Segador de Farners

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PER LA SOBIRANIA

2009-08-18T14:08:00.001+02:00

EN RELACIÓ A LA INFORMACIÓ PERIODÍSTICA QUE APUNTA QUE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL RETALLARÀ O REINTERPRETARÀ ASPECTES FONAMENTALS DE L’ESTATUT I LES POSSIBLES MOBILITZACIONS DE LA CLASSE POLÍTICA CATALANA I SOCIETAT CIVIL

La Plataforma per la Sobirania insisteix que cal mantenir el principi de legitimitat respecte el text aprovat en referèndum per la societat catalana i insisteix en la necessitat d’una resposta política i social contundent en cas de confirmar-se una sentència d’aquestes característiques.

Segons les darreres notícies sobre les possibles mobilitzacions arran d'una sentència interpretativa o laminada del Tribunal Constitucional espanyol vers l'Estatut català, la Plataforma per la Sobirania demana a la societat civil i política catalana una reacció contundent. No de defensa de l'Estatut laminat o reinterpretat sinó de fi de la via estatutària i de recerca de nous horitzons de forma unilateral.

Des de la Plataforma veiem confirmades les hipòtesis que hem anat plantejant des de la nostra constitució i que es referien a la necessitat de preveure nous escenaris polítics per la manca de voluntat del Govern espanyol i de les principals institucions de l’Estat a l’hora de construir, més enllà de les paraules, un Estat plurinacional i plurilingüe.

Efectivament, l’Estat espanyol insisteix a demostrar –sigui quin sigui el color polític del Govern de torn- que no vol evolucionar més enllà de l’Estat nació clàssic, centralista i jacobí.

Insistim, per tant, en la necessitat d’assolir acords nacionals forjats entre les principals forces polítiques catalanes –aquelles que no són sucursalistes d’altres espanyoles- que dibuixin un full de ruta clar amb l’objectiu final d’exercir el dret d’autodeterminació de la nació catalana.

En aquest camí, considerem necessari un gest immediat al propi Parlament de Catalunya en què una majoria de la cambra demostri de forma contundent la seva voluntat de garantir el progrés polític, econòmic i social de la societat catalana; és a dir, l’exercici –de forma unilateral si és el cas- del Dret de Decidir dels catalans. Igualment considerem necessari que des de la societat civil superem definitivament la recerca de l'encaix que ni Espanya ni els espanyols han entès en trenta anys de democràcia, i forcem la classe política catalana a prendre la iniciativa, tenir sentit d’Estat i instar al Parlament català per tal que garanteixi i faciliti el Dret a Decidir del poble català. Ens adherim doncs a la manifestació que des de la societat civil, entre la que destaca Òmnium Cultural, s’impulsa, però demanem que aquesta tingui el to expressat en aquest document.

En aquest sentit, valorem molt positivament les declaracions realitzades en el seu dia per Felip Puig, Secretari General adjunt de CDC, en les que considerava que 'serà necessària una reacció política i segurament social del país'; així com les de Joan Puigcercós, president d’ERC, en les que anunciava que ‘ja no tindrà sentit que ERC continuï defensant el text estatutari i el que haurem de fer és anar per feina.'  Ambdues anuncien la fi de la via estatutària i apunten nous escenaris polítics que cal que concretin i executin en la línia que demana el comunicat.

Catalunya, 12 d’agost de 2009

www.plataformaperlasobirania.cat

Temps al temps

2009-07-08T21:11:00.000+02:00

La mentida és el recurs mes fàcil a la falta d’arguments, fa que el covard no tingui cap més recurs que la calúmnia per contradir aquells que el posen en evidència. Un cop amb les vergonyes a l’aire, descoberta la seva realitat, ha de desacreditar la opinió crítica perquè d’aquest descrèdit en surten minvades les seves posicions. Si la opinió crítica és agredida fins fer-la veure per la societat com a extremista i radical, és millor que tenir criteri o rectificar errors. I millor encara si la crítica amb fonament queda estigmatitzada i ningú no la pren en consideració. La crítica l’ha feta un “radical”, ja no té cap valor. Habitualment aquesta és l’estratègia de la direcció d’Esquerra des de fa força temps, massa temps. Direcció que intentant reafirmar una imatge, tal com una marca comercial, proclama el eslògan: “L’independentisme sóc jo” i “ l’esquerra també”. I de la unió d’aquestes dues proclames intenta projectar aquest missatge: “Qui no em vota o és regionalista o és de dretes”. La direcció republicana ja sap que Convergència no és de dretes sinó de centre, però el descrèdit consisteix en això, en fer que la brama corri i que la gent s’ho cregui. La manca d’ètica sempre ha estat assignatura pendent de l’afamat d’honors i de poder del polític mal anomenat corredor de fons i actual president de ERC.És força evident que la política del psc-PSOE no és la política d’un partit d’esquerres, per més que molts dels seus votants ho siguin, i que CiU, per bé que no es proclama independentista però si sobiranista (la diferència és mínima només magnificada per alguns puristes lingüistes de ERC) és la força parlamentària amb més votants independentistes. Curiosa política d’aliances la d’Esquerra, però al final tot surt al descobert. I, és que la direcció d’Esquerra (difunta ERC) no té dret a ser contradictòria, perquè quan contradiu els principis que proclama traeix a Catalunya i la seva manca de valors fa que la seva supeditació al PSOE reveli la verdadera direcció regionalista i de dretes que la governa. Just el contrari d’allò que proclama cada cop que unes eleccions s’acosten. És regionalista, perquè s’arrenglera amb el PSOE per rebutjar qualsevol iniciativa de Convergència que millori la vida dels catalans, i és de dretes, perquè s’arrengla amb el Partit Popular per impedir que el Consell de Garanties Estatutàries –el futur Tribunal Constitucional català- pugui tenir majoria nacionalista catalana, que és la que haurien format CiU i Esquerra si els republicans no haguessin preferit el PP.
Tots hem de saber que Esquerra ha primat la presència d’un partit nacionalista espanyol–el mateix que ha recorregut l’Estatut- en detriment d’una força catalanista. Això significa que, d’ara endavant, tota hipotètica demanda parlamentària favorable a l’autogovern de Catalunya no té cap possibilitat de prosperar dintre mateix de Catalunya. Cap ni una. I és que Esquerra és el cas de transvestisme polític més espectacular de la nostra història recent: ha deixat de ser un partit independentista i d’esquerres per convertir-se en un partit regionalista i de dretes. Com deia en Manelic, ESPECTACULAR!!!!
La qüestió ara es saber amb que ens sortiran aquells esclaus de la consigna de la direcció d’Esquerra, Jerkis desquiciats, repetint-la com si fos un mantra a veure si per repetició converteixen la fal·làcia en veritat. Serà difícil camuflar el ridícul institucional i el mal que estan fent al nostre país, Catalunya. Sempre ens podran sorprendre amb un tuneig del ja devaluat “Pluja Fina”. Però aquest cop per justificar una aberració tant gran hauran de superar el ”Montilla president Catalunya independent” que ja era del nivell de pobre noi del cotolengo. Amb quina justificació ens sorprendran ara? I es pregunten per que la gent no va a votar...
Sort que els catalans comencen a refer la seva dignitat pàtria votant de nou a Convergència, preàmbul del canvi a aquest mal govern.

31 raons per canviar la Relació amb Unió

2008-09-06T09:51:00.004+02:00

Després de un període de letargia crec que és hora de trencar aquest anormal son profund que la política catalana ens produeix a més d'un amb un escrit de un tema lleuger i a l'hora recurrent. La relació de Convergència amb Unió, els problemes de CiU.

Aquest tema té molta lletra escrita, fins hi tot grups afins a cada partit predica'n el trencament, conegut tècnicament com a des-federament.

La desfederació de Convergència amb Unió és recolzada pels següents arguments defensats per gent com els de la plataforma DESFEDEREM-NOS. Arguments que són els següents:

1. La gent de Convergència estem decebuts amb els dirigents d’Unió perquè volen perpetuar l’estatus de Federació i no es volen fusionar amb Convergència.

2. Unió no s’ha posicionat al costat dels partits nacionalistes i la societat civil catalana per fer front a la sentència del tribunal constitucional contra l’Estatut

3. Al Parlament d’Estrasburg, Unió opta per ajuntar-se amb el PP (Partido Popular) dins el grup del Partit Popular Europeu, amb tot el que això suposa per a Catalunya.

4. Existència de múltiples conflictes municipals amb Convergència a Palamós, Salt, Banyoles, Igualada, Gavà, Sant Fost, Masquefa, Lleida, Sitges, Verdú, Balaguer, Sant Quirze, etc. Cal recolzar el món local de CDC.

5. Unió dificulta (boicoteja) l’entesa de Convergència amb d’altres forces polítiques de caire nacionalista, amb les declaracions dels seus dirigents.

6. Unió és un partit desconegut i poc arrelat al territori i amb baixa implantació a Catalunya com demostra que només té el 9% dels regidors de CiU. No aporta un valor afegit clar a Convergència.

7. Unió esdevé cada vegada un partit més conservador (educació, avortament, immigració, homosexualitat, ...). La mostra, entre d’altres, és que quan els seus dirigents deixen Unió majoritàriament marxen al PP .

8. Els dirigents d’Unió han declarat no ser partidaris de promoure l’autodeterminació dels catalans

9. El projecte de la casa gran del Catalanisme ha de comptar amb tots els que vulguin construir-la des dels fonaments, i Unió l’ha qüestionat al començament i n’ha mostrat sempre la seva indiferència.

10. Unió actua amb criteri propi al Congrés sense coordinar-se suficientment amb Convergència, no tenint en compte que en Duran hauria de representar als dos partits de la Federació

11. Unió només defensa la Federació CiU per aferrar-se a una quota de poder. Entén CiU com a un club de poder que reparteix càrrecs i no com a projecte polític compartit.

12. En alguns casos, la gestió d’Unió al capdavant de les conselleries de la Generalitat de Catalunya, quan CiU era al govern, ha quedat en evidència

13. Unió sobrevalora sistemàticament els seus candidats basant-se en enquestes que acaben no complint-se. Es confonen els vots amb la “simpatia” dels candidats.

14. El mal resultat del candidat proposat per Unió va portar CiU a perdre més de 60.000 vots a les eleccions espanyoles de 2008, mentre els socialistes en guanyaven a cabassos.

15. El candidat proposat per Unió, en Duran, va portar CiU a passar de 15 a 10 diputats a Madrid a les eleccions espanyoles de 2004.

16. En Duran vol ser ministre a Espanya per damunt de moltes altres coses necessàries per als catalans. Unió té vocació de partit col•laboracionista amb els partits espanyolistes de Madrid

17. Unió, i especialment en Duran, utilitza el partit o la Federació segons les seves conveniències. En cas de conflicte, sempre s’adreça a la premsa per posar pressió abans de debatre dins CiU

18. En Duran va provocar capritxosament la “crisi dels cataplines” per garantir-se la seva candidatura a Madrid criticant la Casa Gran del Catalanisme, amb titulars de diari com: a la gent tant se li’n fot la sobirania.

19. L’acció política dels dirigents d’Unió,topa sovint amb els principis fundacionals i amb els objectius polítics tant de CDC com d’UDC

20. En cas de desfederació, CDC té a la balança la marca “Convergència” i “el partit d’en Pujol”, el millor president que mai ha tingut Catalunya, mentre que a Unió encara no sabem què hi ha.

21. Unió no aporta valor afegit a CiU, sinó que especula amb les seves quotes de poder que en solitari no obtindria en cap dels escenaris electorals. Dins CiU, Unió sistemàticament hi guanya, i Convergència sistemàticament hi perd, ja que el repartiment està desequilibrat.

22. La Casa Gran és un projecte de persones, idees, i majories socials, i no únicament de partits polítics.

23. En cas de desfederació hi ha enquestes (El Periodico, estiu 2007) que diuen que CDC tindria 5 vegades més vot que UDC. Una altra enquesta d’e-noticies (juny 2008) indica que el 85% dels enquestats avalarien el trencament de la Federació.

24. Altres formacions polítiques, com per exemple el PNB al País Basc, han experimentat escissions o separacions (Eusko Alkartasuna, EA) i han seguit tenint bons resultats electorals. Cadascú ha defensat el seu ideari i després han arribat a acords postelectorals.

25. Ha fracassat la militància conjunta de CiU, ja que hi ha desconfiança entre els dos partits. A més, ser militant d’Unió en l’actual situació facilita ser candidat o càrrec per la via directa.

26. Unió no és valenta per presentar-se sola a les eleccions i demostrar quin és el seu pes a la política catalana.Convergència no ha de tenir complexos en aquest sentit perquè presenta bons programes i candidats molt bregats en la política.

27. Unió, i especialment en Duran, és procliu al pacte amb el PSC i PSOE a canvi bàsicament d’una quota de govern, independentment del sentiment nacionalista i del projecte polític de Convergència

28. Convergència està perdent votants que no sintonitzen amb la presència d’Unió a la Federació CiU, els quals o passen a votar d’altres partits o augmenten la desafecció política creixent al nostre país.

29. Vàrem confiar fa anys que amb l’aval d’un partit històric , hi guanyàvem. No essent així, ara cal mostrar que Convergència és prou forta per fer llista pròpia i guanyar eleccions.

30. El vincle més fort entre Convergència i Unió es basa en la por que fa anar separats davant noves cites electorals. El futur a la política és dels que s’il•lusionen amb nous projectes i no dels porucs. No fer res en aquest proper Congrés sobre la relació amb Unió és tancar en fals una problemàtica que de ben segur es reproduirà en el futur, encara amb més virulència.

Totes elles raons de pes, assenyades i justificades. Peró crec que els hi falta la 31 raó.

Avui dissabte dia 6 de setembre, com de costum a pocs dies de un fet nacional rellevant com la diada, i després d'un gran silenci d'Unió durant aquest mesos de la negociació del finançament de Catalunya. Sempre a distància, nadant i guardant la roba, que aquest tema no els pugui esquitxar i per tant patir un desgast polític. Si no es pot treure un benefici immediat no hi veuràs cap d'Unió movent una braç o donant una ma per ajudar. Això sí com avui si poden treure un rendiment i et descuides et fotran el peu sobre el cap i t'enfonsaran el ben mig de la bassa. Dons sí, a cinc dies de la diada quan ja no ens recordàvem del Dioni de la Franja, altrament conegut el Calp o el Sr. Duran (ni el de la loteria ni el de la Once) es despenja Unió amb un Document que l'únic que té de profit és cridar l'atenció dels votants del PP, merdejar la relació de CiU i posar flotadors al Psc i al Psoe (en Duran que ho veu tot des de Madrid s'oblida que és a la oposició a catalunya). I així el mateix dia que el President Pujol diu a l'Avui que "Ens convé més un no-acord que un mal acord" o "no podem votar els pressupostos d'un govern que practica l'engany envers Catalunya" trobem a la Vanguardia el següent titular "Unió insta a CiU a entrar sin complejos en el Gobierno".

En aquest moments en que el govern espanyol és passa l'estatut per l'entrecuix, llei orgànica a complir, el d'unió només veuen la possibilitat d'obtenir una barra lliure de càrrecs, sous i salaris. No crec que això sigui lo que li convingui més a Catalunya mentres el Solbes perpetua l'expoli en que el nostre país està sotmés per espanya.

La insistència d'Unió a entrar al govern espanyol i la necessitat de parasitar alguna cosa més que CDC per menjar ( ara que el sector negocis els ha abandonat i no tocar poder els converteix en un mers objectes decoratius) els fa ser del tot il·lògics políticament parlant(entrar en el govern que et nega el pa) però més clar i convincents que mai ideològicament parlant. Els d'Unió van a la pela, Catalunya se la refreguen per allà on volen. No és d'estranyar que sempre estiguin en contra de pactar CiU amb Erc, l'únic problema que hi veu CDC serien les hòsties per els càrrecs entre Erc i Unió. Desgraciadament la direcció de ERC ha demostrat la mateixa percepció i us del nostre país que la Direcció de Unió. Tot sigui per tenir alguna cosa pesant a la butxaca, encara que sigui un rocs que al creuar el riu t'arrastraran al fons del la bassa. Quanta comèdia ideològica de Unió per no pactar Erc amb CiU, quant la realitat és una i única problemàtica de depradació del eral públic, els diners de tots. Em sembla que des de CDC pensar amb les actuals direccions de ERC i de Unió un pacte de Govern es convertir la Generalitat en una oficina del Inem.

Per això a aquesta llista de 30 raons per desparassitar CdC de Unió hi vull afegir la meva petita aportació.

31. Aquest d'Unió estan grillats.

A tots els militants d'Unió que discrepen d'aquesta direcció lis demana auxili, un patriota convençut com ells, abans que els fets i la raó desgraciadament imposin i provoquin la desfederació.

11 de SETEMBRE 2008

2008-09-05T18:21:00.004+02:00

Comunicat de la Plataforma per la Sobirania

adherint-se a la convocatória feta per la plataforma sobirania i progrés i assumeix com a propi el lema “som una nació, volem un estat propi”

La Plataforma per la Sobirania convoca a tots els seus adherits, simpatitzants i en general a tota la ciutadania dels Països Catalans, a manifestar-se l’11 de setembre amb el lema “Som una nació, volem estat propi” a les 5 de la tarda a la Plaça Urquinaona de Barcelona.

La Plataforma per la Sobirania, vist el posicionament dels diferents governs espanyols des de sempre i accentuat darrerament amb la més que probable retallada del estatut i la nul·la voluntat de dotar a Catalunya d’un finançament que permeti el desenvolupament normal de la nació catalana, té el convenciment que l’autonomisme està esgotat, que el marc jurídic i polític espanyol no permet avançar en l’autogovern ni assegurar el benestar dels ciutadans de Catalunya, així doncs, que l’exercici al dret a decidir, l’exercici del dret d’autodeterminació per constituir-nos en una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI en un món interrelacionat, en definitiva en un nou Estat europeu és inajornable.

Recordeu, doncs, que la vostra participació és imprescindible per l'èxit de la convocatòria.

L'ALTRE COSTAT DE LA PORTADA

2008-07-14T08:07:00.010+02:00

Us presento una foto que representa l'altre costat de l'espectacle que en ell mateix va ser també el congres (aquí les meves disculpes a tot periodista que amb el meu flaix vaig velar la seva feina)
a l'espera de parlar més pausadament sobre el moment Felip Puig de la foto de sota amb algun company més i decidir si val la pena o no de remenar la ferida mat tancada en aquell moment. Instant en que fou presa la fotografia

Tot i aixó vull constatar que la CDC de la casa Gran es fa sense Girona, sense cap càrrec unipersonal a la direcció a petició de Artur Mas. CAP!!!!

Pinyolet semblant al últim sopar, ja que l'Artur ja no es podrà presentar més a Secretari General. Ultim sopar sense cap Gironí, llavors Artur ens queixem que per uns pocs vots a Girona haguéssim tret un congresiste més o un diputat tal com deies en la defensa de l'infrome de gestió d'aquests últims 4 anys.
Tot i aixo en aquesta taula Artur, malgrat l'error de la mala repartició territorial. I no em diguis que no has trobat cap Gironí de merit que fos honrat de ser al teu costat, per que m'emprenyo més. T'he de dir que la tria és molt adecuada i que hi ha futur en ella.

Encara que sempre tinguem algun que altre submarí de Unió repartint el joc la ponència 3, perdó volia dir canviant les regles de joc a la Ponència 3 , a conveniència del debat polític segur que no. Persona que potser algun dia es mereixera ser retratada. (masses congressos per tanta poca democràcia , company del pel blanc.)

Per cert vull fer un elogi a Lluís Coromines (i tot l'equip de la ponència 3) per l'esforç de tirar endavant una ponència tant esmenada amb un ampli consens amb les transaccionades. Però ja saps Lluís que la mesa de les ponència no va estar a l'alçada del debat polític que l'esmena del company de Salt es mereixia. Una pena molt gran que va tacar, per metodologia incorrecte i per falta de generositat en la lectura de la normativa del congrés. Aquest fet espero que no taqui la grandíssima feina que has fet per portar entre tots els esmenants i els ponents a bon port uns bons estatuts que són l'esquelet d'aquest partit que vol tornar a ser el referent de la nostre nació.

A tu Lluís que més d'un cop t'has trencat la cara per tots nosaltres, a Farners et recordem. Gràcies per tot.

On són les mama chicho?

2008-07-04T09:47:00.004+02:00

Faig ressò d’un correu que he rebut:
TELECINCO
La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest
A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més! Passa-ho.
PER A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A 1 MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.
SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.
ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!
DESPRÉS DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N'HI HA PROU! feu córrer aquest escrit per e-mail!

Tot plegat vist el rumb d'aquesta cadena fa que el Segador es pregunti on són les "mamachicho"?

PODEMOS... ES POT!!

2008-06-30T11:29:00.006+02:00

Una de les converses que he tingut aquest dies.

Persona: Per que no vols que guanyi espanya?

Segador: No és que no vulgui que guanyi ni que perdi, simplement no m'identifico amb la selecció espanyola.

Persona: Que vols dir.

Segador: A mi m'agradaria que jugués Catalunya.

Persona: Això que dius no pot ser.

Segador: Perquè?

Persona: Dons això, que no ... que crec que no pot ser...

Segador: Sí, sí que pot ser. Anglaterra, Escòcia i Irlanda del nord tots tres formen part del mateix estat de moment i mira que fan anys que juguen per el món separats i ningú es queixa.

Persona: És clar que sí, home. Això ve d'allò dels drets històrics.

Segador: Així que "allò" dels drets històrics existeix? per segons qui, no?

Amb un silenci del meu interlocutor es va acabar la conversa. No sé si va veure la final ni si és molt o poc amant del futbol però el que si que n'estic segur, independentment de les seves idees nacionals que no les tinc presents, que això de les seleccions Nacionals Catalanes ho veurà des de l'òptica d'injustícia que ES POT però que no es vol. Subterfugis de la típica demagògia de la fauna ibèrica dels de la foto de dalt. I als ulls dels desinformats deixem de ser uns eixelebrats ja que en aquest tema el que volem es un tracte igualitari que a altres s'ofereix.

Encara que el que realment ens cal és l'autonomia de Portugal.

CONVERGÈNCIA INDEPENDÈNCIA

2008-06-28T09:36:00.004+02:00

S'apropa el XV congrés de CDC, seran els dies 11, 12 i 13 de juliol on es decidirà el futur d'aquest país. Us pot semblar una descripció maximalista i fins i tot pedant o prepotent, però el potencial en el resultat per el contingut de les ponències i les seves esmenes ens pot eixir quatre documents, com columnes ideològiques del futur d'aquest país.

Són quatre ponències que formaran els fonaments d'aquesta nova convergència en creixement. Un cop acabat aquest congrés haurem superat aquest últim període de reagrupament ideològic que ens ha servit per definir-nos de nou, mirant-se endins i comprendre les nostres mancances i errors que un cop superats com a partit ens tornaran a dur per l'èxit nacional.

Aquesta nova definició de convergència té el sentit integrador de la casa gran, un nacionalisme clar definit en la ponència primera dirigida per Francesc Homs anomenada L'aportació de CDC a la refundació del catalanisme. Aquest document ja és bo en origen i millorat per les esmenes de la Plataforma per la Sobirania aportades per Victor Terradellas i de moltes més aportades per altres companys faran d'aquest document una bona eina que acosta el partit al país.

La ponència segona Acció política: propostes i respostes és un document que reafirma la centralitat política de Convergència en el eix esquerres / dretes.

La ponència tercera és un gran treball dirigit per el Lluís Coromines. És la ponència d'Organització que transpira nous aires de treball i millor forma de representació del militant enfront de la inevitable bunquerització de la direcció, ara compresa per tothom i per ella mateixa com un contravalor del partit. També dona millors eines democràtiques al partit(i per extensió als militants) i junt les esmenes que s'introduiran serà un molt bon document per el creixement de CDC sigui un fet.

També a CDC preocupats per el clima polític actual i el desànim de la població enfront de tot allò que és política s'ha fet una quarta ponència per dur la Regeneració i qualitat democràtica al nostre país. És un document molt ambiciós on el pur propòsit ja és un èxit en si mateix. L'objectiu de dur a terme el 50% del que s'hi diu serà un gran esforç però mereixedor de tanta energia. Catalunya necessita de nou el ús de les bones pràctiques polítiques que a part de refermades per la legalitat també han de transpirar legitimitat avui oblidat per el tripartit.

Llavors em preguntareu a que treu el títol del post Convergència i Independència dons per que el nostre país necessita més Convergència i menys CiU i mes realisme i per tant més independentisme.
Independentisme del sa, del bo, aquell que flueix del basant econòmic, intel·lectual i cultural, el botiguer espoliat per espanya, l'empresa incompresa per l'estat i el treballador oblidat i utilitzat per sindicats de dependència espanyolista. Independentisme Catch-all, que tothom hi cap sigui quin siguin el seus orígens.

I em fa por que en aquest congrés ens perdem per les branques del independentisme de sardana i espardenya quant el nostre país afortunada i realment som més que això.

I em fa por que no resolguem ni en positiu ni en negatiu la relació que tenim amb l'actual direcció d'Unió. Relació que ens sotmet a no ser nosaltres mateixos 100%. Per tant no és una bona relació per Convergència.

Així que aniré al congrés a defensar la bandera de la modernitat, la meva idea de país, l'estat català i intentar resoldre a les bones els condicionants que Unió difereix de Convergència.

Serà fonamentada aquesta por... en 10 dies ho sabrem.

Au, salut i independència.

Farners Catalunya i el Món

2008-06-27T18:13:00.004+02:00

LOCAL NACIONAL GLOBAL