Temps al temps

La mentida és el recurs mes fàcil a la falta d’arguments, fa que el covard no tingui cap més recurs que la calúmnia per contradir aquells que el posen en evidència. Un cop amb les vergonyes a l’aire, descoberta la seva realitat, ha de desacreditar la opinió crítica perquè d’aquest descrèdit en surten minvades les seves posicions. Si la opinió crítica és agredida fins fer-la veure per la societat com a extremista i radical, és millor que tenir criteri o rectificar errors. I millor encara si la crítica amb fonament queda estigmatitzada i ningú no la pren en consideració. La crítica l’ha feta un “radical”, ja no té cap valor. Habitualment aquesta és l’estratègia de la direcció d’Esquerra des de fa força temps, massa temps. Direcció que intentant reafirmar una imatge, tal com una marca comercial, proclama el eslògan: “L’independentisme sóc jo” i “ l’esquerra també”. I de la unió d’aquestes dues proclames intenta projectar aquest missatge: “Qui no em vota o és regionalista o és de dretes”. La direcció republicana ja sap que Convergència no és de dretes sinó de centre, però el descrèdit consisteix en això, en fer que la brama corri i que la gent s’ho cregui. La manca d’ètica sempre ha estat assignatura pendent de l’afamat d’honors i de poder del polític mal anomenat corredor de fons i actual president de ERC.És força evident que la política del psc-PSOE no és la política d’un partit d’esquerres, per més que molts dels seus votants ho siguin, i que CiU, per bé que no es proclama independentista però si sobiranista (la diferència és mínima només magnificada per alguns puristes lingüistes de ERC) és la força parlamentària amb més votants independentistes. Curiosa política d’aliances la d’Esquerra, però al final tot surt al descobert. I, és que la direcció d’Esquerra (difunta ERC) no té dret a ser contradictòria, perquè quan contradiu els principis que proclama traeix a Catalunya i la seva manca de valors fa que la seva supeditació al PSOE reveli la verdadera direcció regionalista i de dretes que la governa. Just el contrari d’allò que proclama cada cop que unes eleccions s’acosten. És regionalista, perquè s’arrenglera amb el PSOE per rebutjar qualsevol iniciativa de Convergència que millori la vida dels catalans, i és de dretes, perquè s’arrengla amb el Partit Popular per impedir que el Consell de Garanties Estatutàries –el futur Tribunal Constitucional català- pugui tenir majoria nacionalista catalana, que és la que haurien format CiU i Esquerra si els republicans no haguessin preferit el PP.
Tots hem de saber que Esquerra ha primat la presència d’un partit nacionalista espanyol–el mateix que ha recorregut l’Estatut- en detriment d’una força catalanista. Això significa que, d’ara endavant, tota hipotètica demanda parlamentària favorable a l’autogovern de Catalunya no té cap possibilitat de prosperar dintre mateix de Catalunya. Cap ni una. I és que Esquerra és el cas de transvestisme polític més espectacular de la nostra història recent: ha deixat de ser un partit independentista i d’esquerres per convertir-se en un partit regionalista i de dretes. Com deia en Manelic, ESPECTACULAR!!!!
La qüestió ara es saber amb que ens sortiran aquells esclaus de la consigna de la direcció d’Esquerra, Jerkis desquiciats, repetint-la com si fos un mantra a veure si per repetició converteixen la fal·làcia en veritat. Serà difícil camuflar el ridícul institucional i el mal que estan fent al nostre país, Catalunya. Sempre ens podran sorprendre amb un tuneig del ja devaluat “Pluja Fina”. Però aquest cop per justificar una aberració tant gran hauran de superar el ”Montilla president Catalunya independent” que ja era del nivell de pobre noi del cotolengo. Amb quina justificació ens sorprendran ara? I es pregunten per que la gent no va a votar...
Sort que els catalans comencen a refer la seva dignitat pàtria votant de nou a Convergència, preàmbul del canvi a aquest mal govern.