31 raons per canviar la Relació amb Unió

Després de un període de letargia crec que és hora de trencar aquest anormal son profund que la política catalana ens produeix a més d'un amb un escrit de un tema lleuger i a l'hora recurrent. La relació de Convergència amb Unió, els problemes de CiU.

Aquest tema té molta lletra escrita, fins hi tot grups afins a cada partit predica'n el trencament, conegut tècnicament com a des-federament.

La desfederació de Convergència amb Unió és recolzada pels següents arguments defensats per gent com els de la plataforma DESFEDEREM-NOS. Arguments que són els següents:

1. La gent de Convergència estem decebuts amb els dirigents d’Unió perquè volen perpetuar l’estatus de Federació i no es volen fusionar amb Convergència.

2. Unió no s’ha posicionat al costat dels partits nacionalistes i la societat civil catalana per fer front a la sentència del tribunal constitucional contra l’Estatut

3. Al Parlament d’Estrasburg, Unió opta per ajuntar-se amb el PP (Partido Popular) dins el grup del Partit Popular Europeu, amb tot el que això suposa per a Catalunya.

4. Existència de múltiples conflictes municipals amb Convergència a Palamós, Salt, Banyoles, Igualada, Gavà, Sant Fost, Masquefa, Lleida, Sitges, Verdú, Balaguer, Sant Quirze, etc. Cal recolzar el món local de CDC.

5. Unió dificulta (boicoteja) l’entesa de Convergència amb d’altres forces polítiques de caire nacionalista, amb les declaracions dels seus dirigents.

6. Unió és un partit desconegut i poc arrelat al territori i amb baixa implantació a Catalunya com demostra que només té el 9% dels regidors de CiU. No aporta un valor afegit clar a Convergència.

7. Unió esdevé cada vegada un partit més conservador (educació, avortament, immigració, homosexualitat, ...). La mostra, entre d’altres, és que quan els seus dirigents deixen Unió majoritàriament marxen al PP .

8. Els dirigents d’Unió han declarat no ser partidaris de promoure l’autodeterminació dels catalans

9. El projecte de la casa gran del Catalanisme ha de comptar amb tots els que vulguin construir-la des dels fonaments, i Unió l’ha qüestionat al començament i n’ha mostrat sempre la seva indiferència.

10. Unió actua amb criteri propi al Congrés sense coordinar-se suficientment amb Convergència, no tenint en compte que en Duran hauria de representar als dos partits de la Federació

11. Unió només defensa la Federació CiU per aferrar-se a una quota de poder. Entén CiU com a un club de poder que reparteix càrrecs i no com a projecte polític compartit.

12. En alguns casos, la gestió d’Unió al capdavant de les conselleries de la Generalitat de Catalunya, quan CiU era al govern, ha quedat en evidència

13. Unió sobrevalora sistemàticament els seus candidats basant-se en enquestes que acaben no complint-se. Es confonen els vots amb la “simpatia” dels candidats.

14. El mal resultat del candidat proposat per Unió va portar CiU a perdre més de 60.000 vots a les eleccions espanyoles de 2008, mentre els socialistes en guanyaven a cabassos.

15. El candidat proposat per Unió, en Duran, va portar CiU a passar de 15 a 10 diputats a Madrid a les eleccions espanyoles de 2004.

16. En Duran vol ser ministre a Espanya per damunt de moltes altres coses necessàries per als catalans. Unió té vocació de partit col•laboracionista amb els partits espanyolistes de Madrid

17. Unió, i especialment en Duran, utilitza el partit o la Federació segons les seves conveniències. En cas de conflicte, sempre s’adreça a la premsa per posar pressió abans de debatre dins CiU

18. En Duran va provocar capritxosament la “crisi dels cataplines” per garantir-se la seva candidatura a Madrid criticant la Casa Gran del Catalanisme, amb titulars de diari com: a la gent tant se li’n fot la sobirania.

19. L’acció política dels dirigents d’Unió,topa sovint amb els principis fundacionals i amb els objectius polítics tant de CDC com d’UDC

20. En cas de desfederació, CDC té a la balança la marca “Convergència” i “el partit d’en Pujol”, el millor president que mai ha tingut Catalunya, mentre que a Unió encara no sabem què hi ha.

21. Unió no aporta valor afegit a CiU, sinó que especula amb les seves quotes de poder que en solitari no obtindria en cap dels escenaris electorals. Dins CiU, Unió sistemàticament hi guanya, i Convergència sistemàticament hi perd, ja que el repartiment està desequilibrat.

22. La Casa Gran és un projecte de persones, idees, i majories socials, i no únicament de partits polítics.

23. En cas de desfederació hi ha enquestes (El Periodico, estiu 2007) que diuen que CDC tindria 5 vegades més vot que UDC. Una altra enquesta d’e-noticies (juny 2008) indica que el 85% dels enquestats avalarien el trencament de la Federació.

24. Altres formacions polítiques, com per exemple el PNB al País Basc, han experimentat escissions o separacions (Eusko Alkartasuna, EA) i han seguit tenint bons resultats electorals. Cadascú ha defensat el seu ideari i després han arribat a acords postelectorals.

25. Ha fracassat la militància conjunta de CiU, ja que hi ha desconfiança entre els dos partits. A més, ser militant d’Unió en l’actual situació facilita ser candidat o càrrec per la via directa.

26. Unió no és valenta per presentar-se sola a les eleccions i demostrar quin és el seu pes a la política catalana.Convergència no ha de tenir complexos en aquest sentit perquè presenta bons programes i candidats molt bregats en la política.

27. Unió, i especialment en Duran, és procliu al pacte amb el PSC i PSOE a canvi bàsicament d’una quota de govern, independentment del sentiment nacionalista i del projecte polític de Convergència

28. Convergència està perdent votants que no sintonitzen amb la presència d’Unió a la Federació CiU, els quals o passen a votar d’altres partits o augmenten la desafecció política creixent al nostre país.

29. Vàrem confiar fa anys que amb l’aval d’un partit històric , hi guanyàvem. No essent així, ara cal mostrar que Convergència és prou forta per fer llista pròpia i guanyar eleccions.

30. El vincle més fort entre Convergència i Unió es basa en la por que fa anar separats davant noves cites electorals. El futur a la política és dels que s’il•lusionen amb nous projectes i no dels porucs. No fer res en aquest proper Congrés sobre la relació amb Unió és tancar en fals una problemàtica que de ben segur es reproduirà en el futur, encara amb més virulència.

Totes elles raons de pes, assenyades i justificades. Peró crec que els hi falta la 31 raó.

Avui dissabte dia 6 de setembre, com de costum a pocs dies de un fet nacional rellevant com la diada, i després d'un gran silenci d'Unió durant aquest mesos de la negociació del finançament de Catalunya. Sempre a distància, nadant i guardant la roba, que aquest tema no els pugui esquitxar i per tant patir un desgast polític. Si no es pot treure un benefici immediat no hi veuràs cap d'Unió movent una braç o donant una ma per ajudar. Això sí com avui si poden treure un rendiment i et descuides et fotran el peu sobre el cap i t'enfonsaran el ben mig de la bassa. Dons sí, a cinc dies de la diada quan ja no ens recordàvem del Dioni de la Franja, altrament conegut el Calp o el Sr. Duran (ni el de la loteria ni el de la Once) es despenja Unió amb un Document que l'únic que té de profit és cridar l'atenció dels votants del PP, merdejar la relació de CiU i posar flotadors al Psc i al Psoe (en Duran que ho veu tot des de Madrid s'oblida que és a la oposició a catalunya). I així el mateix dia que el President Pujol diu a l'Avui que "Ens convé més un no-acord que un mal acord" o "no podem votar els pressupostos d'un govern que practica l'engany envers Catalunya" trobem a la Vanguardia el següent titular "Unió insta a CiU a entrar sin complejos en el Gobierno".

En aquest moments en que el govern espanyol és passa l'estatut per l'entrecuix, llei orgànica a complir, el d'unió només veuen la possibilitat d'obtenir una barra lliure de càrrecs, sous i salaris. No crec que això sigui lo que li convingui més a Catalunya mentres el Solbes perpetua l'expoli en que el nostre país està sotmés per espanya.

La insistència d'Unió a entrar al govern espanyol i la necessitat de parasitar alguna cosa més que CDC per menjar ( ara que el sector negocis els ha abandonat i no tocar poder els converteix en un mers objectes decoratius) els fa ser del tot il·lògics políticament parlant(entrar en el govern que et nega el pa) però més clar i convincents que mai ideològicament parlant. Els d'Unió van a la pela, Catalunya se la refreguen per allà on volen. No és d'estranyar que sempre estiguin en contra de pactar CiU amb Erc, l'únic problema que hi veu CDC serien les hòsties per els càrrecs entre Erc i Unió. Desgraciadament la direcció de ERC ha demostrat la mateixa percepció i us del nostre país que la Direcció de Unió. Tot sigui per tenir alguna cosa pesant a la butxaca, encara que sigui un rocs que al creuar el riu t'arrastraran al fons del la bassa. Quanta comèdia ideològica de Unió per no pactar Erc amb CiU, quant la realitat és una i única problemàtica de depradació del eral públic, els diners de tots. Em sembla que des de CDC pensar amb les actuals direccions de ERC i de Unió un pacte de Govern es convertir la Generalitat en una oficina del Inem.

Per això a aquesta llista de 30 raons per desparassitar CdC de Unió hi vull afegir la meva petita aportació.

31. Aquest d'Unió estan grillats.

A tots els militants d'Unió que discrepen d'aquesta direcció lis demana auxili, un patriota convençut com ells, abans que els fets i la raó desgraciadament imposin i provoquin la desfederació.