Una de les converses que he tingut aquest dies.
Persona: Per que no vols que guanyi espanya?
Segador: No és que no vulgui que guanyi ni que perdi, simplement no m'identifico amb la selecció espanyola.
Persona: Que vols dir.
Segador: A mi m'agradaria que jugués Catalunya.
Persona: Això que dius no pot ser.
Segador: Perquè?
Persona: Dons això, que no ... que crec que no pot ser...
Segador: Sí, sí que pot ser. Anglaterra, Escòcia i Irlanda del nord tots tres formen part del mateix estat de moment i mira que fan anys que juguen per el món separats i ningú es queixa.
Persona: És clar que sí, home. Això ve d'allò dels drets històrics.
Segador: Així que "allò" dels drets històrics existeix? per segons qui, no?
Amb un silenci del meu interlocutor es va acabar la conversa. No sé si va veure la final ni si és molt o poc amant del futbol però el que si que n'estic segur, independentment de les seves idees nacionals que no les tinc presents, que això de les seleccions Nacionals Catalanes ho veurà des de l'òptica d'injustícia que ES POT però que no es vol. Subterfugis de la típica demagògia de la fauna ibèrica dels de la foto de dalt. I als ulls dels desinformats deixem de ser uns eixelebrats ja que en aquest tema el que volem es un tracte igualitari que a altres s'ofereix.
Encara que el que realment ens cal és l'autonomia de Portugal.
2 comentaris:
Ep, Segador, benvingut a la blogosfera!
El partit evidentment no el vaig veure, però em va tocar empassar-me unes quantes rogigualdes. Vaig comprovar que visc en Territorio Nacional.
Ara que ja ha passat un poc de temps i es pot analitzar tot més fredament, tampoc n'hi ha per tant, que la veritat és que feian molt de soroll, si, però tampoc eran tants...i ja ho sabiam que existeixen.
Publica un comentari a l'entrada