S'apropa el XV congrés de CDC, seran els dies 11, 12 i 13 de juliol on es decidirà el futur d'aquest país. Us pot semblar una descripció maximalista i fins i tot pedant o prepotent, però el potencial en el resultat per el contingut de les ponències i les seves esmenes ens pot eixir quatre documents, com columnes ideològiques del futur d'aquest país.
Són quatre ponències que formaran els fonaments d'aquesta nova convergència en creixement. Un cop acabat aquest congrés haurem superat aquest últim període de reagrupament ideològic que ens ha servit per definir-nos de nou, mirant-se endins i comprendre les nostres mancances i errors que un cop superats com a partit ens tornaran a dur per l'èxit nacional.
Aquesta nova definició de convergència té el sentit integrador de la casa gran, un nacionalisme clar definit en la ponència primera dirigida per Francesc Homs anomenada L'aportació de CDC a la refundació del catalanisme. Aquest document ja és bo en origen i millorat per les esmenes de la Plataforma per la Sobirania aportades per Victor Terradellas i de moltes més aportades per altres companys faran d'aquest document una bona eina que acosta el partit al país.
La ponència segona Acció política: propostes i respostes és un document que reafirma la centralitat política de Convergència en el eix esquerres / dretes.
La ponència tercera és un gran treball dirigit per el Lluís Coromines. És la ponència d'Organització que transpira nous aires de treball i millor forma de representació del militant enfront de la inevitable bunquerització de la direcció, ara compresa per tothom i per ella mateixa com un contravalor del partit. També dona millors eines democràtiques al partit(i per extensió als militants) i junt les esmenes que s'introduiran serà un molt bon document per el creixement de CDC sigui un fet.
També a CDC preocupats per el clima polític actual i el desànim de la població enfront de tot allò que és política s'ha fet una quarta ponència per dur la Regeneració i qualitat democràtica al nostre país. És un document molt ambiciós on el pur propòsit ja és un èxit en si mateix. L'objectiu de dur a terme el 50% del que s'hi diu serà un gran esforç però mereixedor de tanta energia. Catalunya necessita de nou el ús de les bones pràctiques polítiques que a part de refermades per la legalitat també han de transpirar legitimitat avui oblidat per el tripartit.
Llavors em preguntareu a que treu el títol del post Convergència i Independència dons per que el nostre país necessita més Convergència i menys CiU i mes realisme i per tant més independentisme.
Independentisme del sa, del bo, aquell que flueix del basant econòmic, intel·lectual i cultural, el botiguer espoliat per espanya, l'empresa incompresa per l'estat i el treballador oblidat i utilitzat per sindicats de dependència espanyolista. Independentisme Catch-all, que tothom hi cap sigui quin siguin el seus orígens.
I em fa por que en aquest congrés ens perdem per les branques del independentisme de sardana i espardenya quant el nostre país afortunada i realment som més que això.
I em fa por que no resolguem ni en positiu ni en negatiu la relació que tenim amb l'actual direcció d'Unió. Relació que ens sotmet a no ser nosaltres mateixos 100%. Per tant no és una bona relació per Convergència.
Així que aniré al congrés a defensar la bandera de la modernitat, la meva idea de país, l'estat català i intentar resoldre a les bones els condicionants que Unió difereix de Convergència.
Serà fonamentada aquesta por... en 10 dies ho sabrem.
Au, salut i independència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Enhorabona pel bloc.
Segons el meu entendre, CiU sempre ha tingut el full de ruta de la integració, del sumar, i Unió ha de sumar...convé que sumi, però és ben cert que cal preguntar-se si realment sumen. Però s'ha de reconeixre la feina feta en el tap fet per la dreta al espanyolisme del PP que a Catalunya no se'n surt.
En quant a l'independentisme d'espardenya...o de calçotada, totalment d'acord. Com diu en Pujol, Irlanda assolí la independencia sense pronunciar ni una sola vegada aquesta paraula. I encara més quant els que s'omplen la boca amb aquesta paraula, com si fos el gran "karma" nacional, han demostrat abastament que van en la direcció contraria.
CiU ha d'agradar als ciutadans, no als seus adversaris.
I com diu en Tresinores al seu bloc, definint la situació de Catalunya en una frase molt bentrobada: "No hem de redreçar partits, hem de redreçar el país!". Extraordinar!.
Cordialment.
Benvolgut Segador,
Felicitats, pel bloc!
Ja quedem menys...
Unió pot sumar poc, molt poc o més.Però realment suma. I això es el que compta.
Sempre i quan els condicionaments que comporta siguin acceptables i lleus. Sempre he mantingut que la UDC d'en Duran no és la UDC del Sr. Miquel Coll i Alentorn, però...són temps diferents..i en Duran, ens agradi poc, gens, una mica o molt, és, des de fa molts anys, el primer, segon o màxim tercer polític català més ben valorat pel conjunt de la ciutadania.
Suma, és un actiu de la Federació.
I ara, amb els anys que han passat, i amb la consolidació extraordinària d'en Artur Mas, tot i que no l'han deixat governar els de la E, que ha demostrat a bastament l'encert de la successió pulcra,progressiva, ordenada i organtizada, a CDC, i que li ha permés resistir, amb brillantor (molta més del que jo esperava) aquests 5 anys de sectarisme anticonvergent i antinacionalista de les forces d'esquerres espanyoles, ara, amb en Mas més que consolidat, potent, brillant, i obert a la societat, ara, les exigències d'UDC-Duran ja no seran mai el que havien estat.
I UDC, dissortadament, amb els problemes recents de salut d'en Duran, haurà de buscar amb una certa rapidesa un complement potent al lideratge de Duran, no sigui cas que al final arribin a vestir sants.
Des d'en Duran fins l'Àngel Colom, i per què no, quan es pugui, fins en Carretero i la Rut Carandell, quin gran bloc nacionalista d'avenç patriòtic i d'ampliació de la majoria social sobiranista.
A veure, res de nou sota l'arbre convergent. Des d'en Miquel Roca , o en Macià Alavedra fins en Josep M. Cullell, fins en Jordi Vila i Foruny, un ventall ample, amplíssim, de convergència per la recuperació nacional de la pàtria única i comuna.
Liberals, socialcristians, socialdemòcrates, provinents de moviments cristians, catolics, sindicals, excol.laboradors del psuc, quadres i dirigents provinents del Front, gent del fer pais, joves professionals col.laboradors de col.legis professionals, associacions de veins, i moviments cívics, tots units fent feina per la reconstrucció nacional catalana des de les institucions democràtiques recuperades després de la dictadura, i amb un horitzó nacional clar, potser llunyà, però clar. La plena sobirania nacional catalana. La Catalunya Lliure somiada que volem.
I això serà la independència.La Catalunya Lliure que retrobarem, amb una amplia majoria social i ciutadana que també ho preten.
Salutacions cordials, bon congrès, bona feina, i endevant amb el bloc!
Andreu
Bé segador, enhorabona pel blog i et desitjo sort.
Espero que puguis aportar el teu gra de sorra per la causa.
Cordialment
Salvatore
L'enhorabona pel blog!
Jo tinc ganes de veure com anirà el congrés. De totes formes, mai he vist independències de sardana i espandenya a la banda convergent. No s'han declarat independentistes. És de l'únic que s'els pot acusar. Però si ens hem de remetre als fets, més que a les etiquetes, ningú ha fet tant pel país com Convergència en aquests darrers anys. Li pesi a qui li pesi, sentir coses com aquestes.
Publica un comentari a l'entrada